Azis, un artista búlgar conegut per la seva personalitat extravagant i les seves actuacions emotives, aprofundeix en l'angoixa de l'amor no correspost a la seva cançó 'Habibi / Хабиби'. El terme 'Habibi', una paraula àrab que significa 'el meu amor' o 'el meu estimat', estableix el to d'una narració profundament personal i emocional. La lletra dibuixa una imatge viva d'un amor que no és correspost, ple d'anhel, dolor i una sensació d'abandonament.
La cançó s'obre amb una sèrie de preguntes dirigides a la persona estimada, preguntant-se si està bé i si troba a faltar el cantant. Això estableix immediatament una sensació de separació i anhel. El cantant confessa no poder cuidar-se, indicant que l'absència de l'estimada l'ha deixat en un estat de desesperació. Les repetides exclamacions d'amor i el desig de morir sense l'estimada subratllen la intensitat de les seves emocions. L'ús de la paraula 'Habibi' al llarg de la cançó emfatitza el profund afecte i connexió que sent el cantant, malgrat la manca de reciprocitat.
S'introdueix una metàfora punyent amb la imatge d'un gos petit que el cantant va regalar a l'estimada, només per trobar-lo abandonat i vagant pels carrers. Aquest gos simbolitza el propi cantant, una vegada estimat, ara descartat i deixat per a ell mateix. El paral·lelisme entre la situació del gos i l'estat emocional del cantant és sorprenent, destacant la sensació de traïció i negligència. L'autodescripció del cantant com un 'noi pobre i ferit' que continua anhelant l'estimat, tot i ser maltractat, amplifica encara més el tema de l'amor no correspost.
La cançó conclou amb una poderosa declaració de la identitat del cantant lligada a la persona estimada. Sense ells, se sent menys que humà, qüestionant el seu propi valor i propòsit. La imatgeria de rebre una puntada de peu com un gos i la pregunta retòrica de per a qui hauria de ser bell si no per l'estimada encapsulen la profunditat del seu dolor i l'impacte de l'amor no correspost en el seu sentit de si mateix. L'Azis utilitza magistralment imatges vívides i emoció crua per transmetre el dolor d'estimar algú que no t'estima, fent que 'Habibi / Хабиби' sigui una meravellosa exploració del dolor i l'enyorança.