'II HANDS II HEAVEN' de Beyoncé és una cançó que sembla aprofundir en temes de l'escapament, la reflexió i la recerca de sentit enmig del caos de la vida. Les imatges repetides d'aixecar 'les dues mans al cel' amb una 'ampolla a la mà' suggereixen un gest de rendició o una súplica per la comprensió divina, alhora que reconeix l'ús de l'alcohol com a mitjà per fer front a les complexitats de la vida. Els cavalls salvatges i els coiots que corren salvatges evoquen una sensació de llibertat indómita i la imprevisibilitat de la vida.
La lletra de la cançó dibuixa una imatge viva de luxe i excés, amb referències a pedreria, diamants i cotxes pintats amb caramels. No obstant això, aquests símbols materials es juxtaposen amb una sensació d'agitació interior i la recerca del perdó, com es veu en línies com 'Prego que el sacerdot perdoni la meva ànima' i 'uns punyals encantadors em van besar el cor fa moltes llunes'. Beyoncé també toca temes de resiliència i renaixement, amb la metàfora de 'verges perdudes amb ales trencades que tornaran a créixer', suggerint una capacitat de curació i transformació.
L'última part de la cançó canvia a un to més íntim i romàntic, explorant la profunditat d'una relació apassionada. Beyoncé descriu el poder transformador de l'amor, que sembla transcendir la foscor dels temps. La lletra 'I en aquests temps foscos / Estic tan contenta que aquest amor encega' indiquen que l'amor que comparteix amb la seva parella és un far d'esperança i una font de força. La cançó finalment celebra la naturalesa perdurable de l'amor i el creixement personal que pot inspirar.