La interpretació d'Andrea Bocelli de 'La Vie En Rose' és una expressió sincera de l'amor i el poder transformador que té. La cançó, interpretada originalment per Édith Piaf, s'ha convertit en un clàssic atemporal, i la versió de Bocelli té el mateix pes emocional. La lletra descriu l'efecte profund que un ésser estimat pot tenir en la percepció de la vida, pintant-ho tot amb una tonalitat rosada, que és el que es tradueix en 'la vie en rose': veure la vida a través d'ulleres de color rosa.
Els versos de la cançó detallen els petits, però significatius, gestos i trets de l'estimada —els seus ulls, el seu somriure— que captiven la cantant. Aquestes alegries simples esdevenen el punt focal del món del cantant, il·lustrant la intimitat i la profunditat de la seva relació. Quan el cantant és agafat i parlat suaument, la sensació aclaparadora d'amor i felicitat és tal que el mundà es torna màgic i la vida mateixa sembla més brillant i bella.
L'actuació de Bocelli probablement afegeix una capa de romanticisme i passió, donada la seva reputació d'entrega vocal potent i emotiva. La cançó no tracta només d'amor, sinó de com l'amor pot canviar fonamentalment l'experiència de la vida. És una celebració de l'alegria i la satisfacció que prové d'estar amb algú que fa que cada aspecte de la vida se senti extraordinari. La frase repetida 'je vois la vie en rose' encapsula l'essència de la cançó: la capacitat de l'amor per acolorir el nostre món amb els tons més optimistes i alegres.