La cançó 'Manhatã' de Caetano Veloso és una exploració poètica i evocadora de Manhattan, barrejant referències culturals i matisos emocionals. La cançó s'obre amb la imatgeria d'una canoa que talla el matí, simbolitzant un viatge o una exploració. La menció d'una deessa sostenint una torxa a la proa de la canoa evoca l'estàtua de la Llibertat, símbol de llibertat i esperança. Això prepara l'escenari per a la contemplació de la cançó de Manhattan com un lloc d'atractiu i fascinació, cridant l'atenció de la gent de tot el món.
la lletra de convocatòria
La repetició de la paraula 'Manhattan' al llarg de la cançó emfatitza la seva importància i la naturalesa polièdrica de la ciutat. Veloso contrasta l'atmosfera bulliciosa i impulsada pels diners de Manhattan amb les morades serenes i plenes d'amor, destacant la dualitat de la ciutat. La referència a un 'remolí de diners' que escombra el món com un 'leviatà lleuger' suggereix la influència aclaparadora del capitalisme i el comerç que representa Manhattan. No obstant això, enmig d'això, hi ha una sensació d'alegria i exaltació, així com una pregunta punyent sobre el futur d'aquesta immensa felicitat i il·lusió.
La cançó també toca temes de solitud i multitud, encapsulats en la imatge d'una bella noia mossegant una poma, un possible cop d'ullet a la història bíblica d'Eva i el fruit prohibit, que simbolitza la temptació i el coneixement. Aquesta imatge aprofundeix encara més en l'exploració de la cançó de Manhattan com a lloc de contrastos, on conviuen l'alegria i la solitud, la pau i el conflicte. El domini líric de Veloso i la melodia inquietant de la cançó conviden els oients a reflexionar sobre les complexitats de la vida urbana i els paisatges emocionals que engloba.