La cançó 'New Chains Same Shackles' de $uicideBoy$ aprofundeix en temes de desesperació existencial, lluites per la salut mental i la naturalesa cíclica dels dimonis personals. La mostra inicial planteja una pregunta sobre la naturalesa de suma zero del triomf i la humiliació, establint un to de conflicte i introspecció.
La lletra expressa una sensació d'inutilitat i atrapament en un cicle de comportament autodestructiu. Les repetides trucades a 'Call me' suggereixen un crit d'ajuda o connexió, juxtaposat a la resignació evident a les línies sobre l'espera de la mort i una llista de penediments. La menció de fer arranjaments per canviar i millorar-se es veu immediatament socavada pel reconeixement que aquests esforços són en va. La imatgeria de l'ofec i la fallada dels pulmons representa metafòricament la pressió aclaparadora i la incapacitat per escapar de la pròpia ment i circumstàncies.
El segon vers pinta un panorama desolador de l'aïllament i la depressió, amb referències a l'abús de drogues, crisis de salut mental i pensaments suïcides. La descripció de l'artista d'una existència descoberta en un entorn desolat, seguida de corbs —símbol sovint associat a la mort— reforça el tema de la ineludibilitat. El desig de 'matar tothom a la vista' i deixar-se descompondre parla d'una ràbia i una resignació molt arrelades. La cançó conclou amb la promesa d'una confrontació inevitable, que suggereix un recompte amb un mateix o amb els altres. En general, 'New Chains Same Shackles' és una representació crua de la lluita per alliberar-se de les cadenes de la pròpia creació, fins i tot quan es transformen en noves formes.