La cançó d'Ele A El Dominio 'Only Fans' aprofundeix en l'estil de vida hedonista i sovint controvertit associat a la fama i la riquesa modernes. Les lletres són una representació crua i sense filtres d'un món on el materialisme, l'abús de substàncies i les trobades sexuals explícites són habituals. L'ús per part de l'artista d'un llenguatge explícit i d'imatges vívides pinta una imatge d'una vida viscuda sense límits ni restriccions morals.
Les referències repetides a 'OnlyFans', una plataforma coneguda pel contingut per a adults, destaquen la mercantilització de la intimitat i les interaccions personals a l'era digital. L'artista qüestiona el valor d'aquestes interaccions, preguntant 'Baby, en OnlyFans, ¿cuánto e' que tú vale'?' Aquesta línia subratlla una visió transaccional de les relacions, on el valor es mesura en termes monetaris en lloc de connexió emocional o personal. L'esment de diverses drogues i articles de luxe emfatitza encara més un estil de vida impulsat per l'excés i la gratificació instantània.
El to sense disculpes i la manca de modalitats d'Ele A El Dominio reflecteixen un comentari cultural més ampli sobre l'erosió dels valors tradicionals davant les temptacions modernes. L'estructura repetitiva i el ritme enganxós de la cançó la converteixen en una crítica i en una plasmació del mateix estil de vida que descriu. En juxtaposar l'humor ('Yo sé que soy funny') amb realitats crudes, l'artista crea una narrativa complexa que convida els oients a reflexionar sobre el veritable cost de la fama i la fortuna en la societat actual.