La cançó 'Ronald' de Falling In Reverse aprofundeix en les dures realitats de créixer i enfrontar-se als aspectes més foscos del món. Les línies inicials reflecteixen un anhel nostàlgic d'un temps més senzill i segur, juxtaposat amb la clara constatació que el món pot ser un 'lloc fotut'. Aquesta transició de la innocència a la consciència és un tema comú en moltes de les cançons de la banda, sovint explorant la pèrdua de la ingenuïtat i les dures veritats de l'edat adulta.
Les lletres estan plenes d'imatges i metàfores vívides, com ara 'La mort és a la teva porta' i 'Pendent com un paràsit', que transmeten una sensació de perdició imminent i la lluita per sobreviure en un entorn hostil. Les referències repetides a la mort i la violència, com ara 'prem el gallet, doneu una bala a un desconegut', posen de manifest un món on el perill és omnipresent i la supervivència sovint se sent com una navalla.
La cançó també toca temes de desafiament i resiliència. Línies com 'Mai seré el que mai tornarà enrere' i 'Mai girar i córrer' emfatitzen la negativa a sucumbir a la foscor, malgrat les probabilitats aclaparadores. Aquest desafiament és un segell distintiu de la música de Falling In Reverse, que sovint representa una lluita contra els dimonis interiors i les adversitats externes. La naturalesa caòtica i intensa de les lletres reflecteix l'estil musical de la banda, que barreja el post-hardcore amb elements de rap i metall, creant un so alhora agressiu i carregat d'emocions.
'Ronald' també explora la idea de la decadència social i la decadència moral. La lletra esmenta 'un home mort agafat al fons d'un tron' i 'el diable que coneixeu', cosa que suggereix un món on la corrupció i el mal estan profundament arrelats. El lliurament ràpid de la cançó i el joc de paraules complex, especialment en els darrers versos, reflecteixen una sensació d'urgència i caos, reflectint l'estat tumultuós del món que descriu. Aquest retrat d'una societat a la vora del col·lapse és un poderós comentari sobre temes contemporanis, que ressona entre els oients que se senten desil·lusionats per l'estat actual de les coses.