En una habitació d'hospital
A les 9:43 va néixer Simon
És l'estiu del 63
L'orgull de Don Andrés
Per ser home
Va ser criat com els altres
Amb una mà forta amb serenor
Mai va donar una opinió
Quan siguis gran vas a estudiar, el mateix que el teu pare
Escolta bé, hauràs de ser un gran home
Simó went abroad
Lluny de casa va oblidar aquell sermó
Va canviar la seva manera de caminar, portava faldilla, pintallavis
i un cartró
La gent diu que un dia el Papa el va anar a visitar
Sense avisar, quin error
I una dona li parla mentre passa
Va dir: hola, com estàs, pare?
Com va?
No em coneixes, sóc Simón
Simó el teu fill, el gran home
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
forma d'agulla de lletra de cor
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
Es va deixar portar, pel que diu la gent
El seu pare no li va parlar mai
L'abandono per sempre
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
I no et queixes Andrés
No et queixes de res
Si cauen llimones del cel, apreneu a fer llimonada
escorta suïcida
Andreu
Simó
Andreu
Simó
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
I amb el pas dels anys
El vell cedint una mica
En Simón ja no li va escriure
Andreu estava furiós
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
Finalment hi va haver novetats
On era el seu fill
Andrés no va oblidar mai el dia
D'aquella trista trucada
Oh llarg, oh llarg, oh llarg
Oh llarg, oh llarg, oh llarg
lletres de newjeans bubble gum
En una habitació d'hospital
D'una malaltia estranya
Simon va morir
Som l'estiu del 93
Al malalt al llit 10
ningú va plorar
Simon Simon
Simó
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
por de la meva lletra de guitarra
Has de tenir compassió
Ja n'hi ha prou de moral
I el qui està sense pecat, el que tira la primera pedra
No pots corregir la naturalesa
Palo que neix doblegat, el seu tronc no s'arregla mai
El que mai no perdona
Té un cert destí
De viure records amargs al teu propi infern
Oh llarg, oh llarg