La seva cançó manté la ciutat desperta,
Broquets de plexiglàs.
Estrella intermitent al bulevard.
Arc de Sant Martí de plàstic.
Ells vénen, i són per a tu.
T'estan trucant i et volen.
Senti, estan cantant només per et.
S'estan apropant.
El somni més gran és permetre't caminar amb les teves pròpies cames,
Com les sirenes.
Injeccions de confiança, però no troben les venes,
Cobert d'escates, com sirenes.
He de reviure'm en un país inconscient,
Sentir mal de mar, perquè res es mou.
Beu com les sirenes, com l'etilè,
Si és bo, en cas contrari com ve, ve.
Mirant l'alba amb cares cansades,
Amb aigua a la gola somiant amb les brànquies.
Estem subjectes al desgast del temps,
Però encara més a la dels bancs.
Si toqueu fons, heu de tornar a pujar,
Però sovint les perles es troben al fons del mar.
Davant de la mala sort, sembla amable,
No sagneu mai davant dels taurons.
Són peixos grans amb paladars fins,
La realitat nua, biquinis i sashimi.
Amb el mar, els forats, amb els pops vius,
Calma les coses amb sedants.
És un cercle viciós, no un cercle polar,
Amb més s35 que en batalla naval.
Com més intentes nedar, més et volen ofegar.
Et diran la mà amunt quan estiguis a alta mar.
Ells vénen, i són per a tu.
T'estan trucant i et volen.
Senti, estan cantant només per et.
S'estan apropant.
Ulisses es va lligar per resistir,
Cal resistir per no lligar.
No t'has d'ofegar, però t'has d'entrenar.
Curses de resistència, funcionari públic.
Punts de control situats a la frontera,
Barricades, esculls de corall.
Amb la mirada baixa sobre una gelada de pedres,
Et porta a mirar les estrelles de mar.
La seva cançó manté la ciutat desperta,
Broquets de plexiglàs.
Estrella intermitent al bulevard.
Arc de Sant Martí de plàstic.
Ells vénen, i són per a tu.
T'estan trucant i et volen.
Senti, estan cantant només per et.
S'estan apropant.