'Soulmate' de Mac Miller aprofundeix en la naturalesa profunda i sovint complexa de les relacions íntimes. La cançó comença amb un monòleg que qüestiona l'existència d'una ànima gemella, una persona que desafia i connecta profundament amb la pròpia ànima. Això estableix el to d'una pista que explora la vulnerabilitat i l'anhel d'una connexió significativa que transcendi les capes superficials de la interacció humana.
La lletra oscil·la entre la sensació de meravella i la contemplació existencial. Mac Miller expressa un profund anhel per una connexió que sigui divina i fonamentada. Parla directament amb l'ànima bessona, preguntant-li què volen d'ell i reconeixent el poder transformador que tenen sobre les seves emocions i estat d'ànim. La cançó toca temes de la mortalitat, el llegat que es deixa enrere i la recerca d'un amor que se sent diví i predestinat. Les referències repetides a l'amor diví suggereixen una relació que no és només física sinó espiritual, que ofereix una sensació de completitud i propòsit.
La cançó també aborda les lluites dins d'una relació, com ara la mala comunicació i la sensació de ser incompres o distant. Les lletres crues i honestes de Miller transmeten el dolor de voler estar més a prop d'algú que sembla que s'està allunyant. El desig d'intimitat, tant físic com emocional, és palpable mentre busca trencar barreres i connectar realment amb la seva ànima bessona. La música, amb el seu to soul i introspectiu, complementa el contingut líric, creant un espai de reflexió sobre la naturalesa de l'amor i la connexió.