'The Spectre' d'Alan Walker és una cançó que aprofundeix en els temes de la identitat, la introspecció i la dualitat de la naturalesa humana. Les lletres evoquen una sensació de recerca d'un mateix i la lluita per connectar amb una veu interior que sembla llunyana o d'un altre món. Walker, conegut pel seu estil electrònic i EDM, sovint incorpora lletres introspectives amb ritmes enganxosos, creant un contrast que ressona amb un públic ampli.
Les primeres línies, 'Hola, hola / Em pots escoltar / mentre crido el teu nom?', suggereixen una crida d'atenció o ajuda, possiblement del cantant a una part de la qual se senten desconnectats. La repetició de 'hola' emfatitza la sensació de distància i la necessitat de reconèixer aquesta presència esquiva. La pregunta 'Em necessites / abans que m'esvaeixi?' afegeix una capa d'urgència i la por a ser oblidat o perdre la identitat. El cor de la cançó, 'Vivim, estimem, mentim', és una declaració poderosa sobre la condició humana, que suggereix que la vida és una barreja complexa d'experiències i emocions, algunes de les quals no sempre són veraces o transparents.
La metàfora d'un 'fantasma dins meu' assenyala els aspectes ocults de la pròpia personalitat o les parts d'un mateix que no s'entenen ni es controlen completament. Implica que una persona té més coses del que sembla, i que tothom té un 'costat fosc' al qual poden tenir por d'enfrontar-se. L''altra cara' esmentada a la cançó podria representar aquest territori inexplorat dins de la psique. La música de Walker sovint juga amb la idea de contrast —llum i fosc, visibilitat i invisibilitat, conegut i desconegut— i 'The Spectre' no és una excepció, ja que convida els oients a reflexionar sobre les forces invisibles que configuren les seves vides i les seves relacions.