La cançó 'stay done' de Tate McRae aprofundeix en les complexitats d'una relació tumultuosa, on les línies entre l'amor i el menyspreu es difuminen. Les lletres expressen la lluita de voler acabar amb una relació que és evidentment poc saludable, però sentint una atracció irresistible cap a la persona. El retrat de McRae d'aquesta dinàmica és cru i es pot relacionar, capturant l'essència d'una connexió d'amor-odi que molts oients poden haver experimentat.
La cançó s'obre amb una sensació de resignació, reconeixent que la relació ha tocat fons, però hi ha una qualitat addictiva als alts i baixos que fan que el narrador torni. La frase 'Estàs mort per a la majoria, t'has de tenir trist per a mi' suggereix que els altres generalment veuen la parella amb una llum negativa, però el narrador encara està emocionat, fins i tot quan està enfadat. Això prepara l'escenari per a una narració de conflicte, on el narrador es troba dividit entre la decisió racional de marxar i la incapacitat emocional per mantenir-se allunyat.
L'ús de McRae d'imatges contrastades, com ara ser 'millors amics i enemics' i la parella 'bo fins que no em moris', destaca la naturalesa volàtil de la relació. La repetició de 'No puc quedar-me acabat amb tu' emfatitza el patró cíclic de trencar-se i inventar-se, un tema comú en les relacions on coexisteixen connexions profundes i patrons tòxics. La cançó ressona amb aquells que s'han sentit atrapats en un bucle de ganes de seguir endavant però se senten incapaços de fer-ho, fent de 'stay done' una reflexió punyent sobre la lluita per deixar anar algú que és alhora una font de consol i dolor.