La cançó d'Hozier 'Talk' és un ric tapís de referències líriques entrellaçades amb temes del desig, el mite i la condició humana. La cançó es basa molt en el mite grec d'Orfeu i Eurídice, utilitzant-la com a metàfora per explorar la intensitat dels sentiments del cantant i fins a quin punt aniria per amor. La lletra suggereix un profund anhel de ser-ho tot a l'objecte del seu afecte, encarnant tant el profund dolor com el perdó definitiu que es troben en el conte mitològic.
La veu narrativa de la cançó expressa el desig de ser la 'veu que va instar a Orfeu', destacant la voluntat de ser una força rectora, fins i tot davant la tragèdia. La menció de 'esperança sense elecció en el dolor' i la 'necessitat terrible en el devot' reflecteix les emocions aclaparadores que poden impulsar les accions humanes. L'ús de Hozier d'aquestes referències mitològiques serveix per elevar la representació de l'amor de la cançó a una escala èpica, cosa que suggereix que els sentiments implicats són tan poderosos i atemporals com les històries dels mateixos déus.
Tanmateix, també hi ha una sensació de contenció a les lletres, ja que el cantant admet haver censurat les seves paraules per por de revelar la profunditat de la seva imaginació i desig. Aquesta tensió entre expressió i contenció afegeix una capa de complexitat a la cançó, ja que parla de l'experiència humana universal de l'enyorança i la por a la vulnerabilitat que sovint l'acompanya. 'Talk' és una exploració poètica del cor humà, amb el rerefons d'un mite antic, i ressona amb les experiències d'amor i desig de l'oient.