Vincent (Estellada, nit estrellada)

Nit estrellada, estrellada
Pinta la teva paleta de blau i gris
Compte amb un dia d'estiu
Amb ulls que coneixen la foscor de la meva ànima
Ombres als turons
Dibuixa els arbres i els narcisos
Agafa la brisa i els calfreds de l'hivern
En colors a la terra de lli nevada

Ara ho entenc
El que vas intentar dir-me
I com vas patir pel teu seny
I com vas intentar alliberar-los
No escoltaven
No sabien com
Potser ara escoltaran



Nit estrellada, estrellada
Flors flamejants que brillen brillantment
Núvols remolins i boira violeta
Reflecteix en els ulls de Vincent de blau xinès
Els colors canvien de to
Camps matinals de gra ambre
Rostres desgastats alineats de dolor
Estan calmats sota la mà amorosa dels artistes

Ara ho entenc
El que vas intentar dir-me
I com vas patir pel teu seny
I com vas intentar alliberar-los
No escoltaven
No sabien com
Potser ara escoltaran



Perquè no et podien estimar
Però tot i així el teu amor era cert
I quan no quedava cap esperança a dins
En aquella nit estrellada, estrellada
T'has tret la vida com solen fer els amants
Però t'hauria pogut dir Vincent
Aquest món mai va ser pensat per a una persona tan bella com tu



Com els desconeguts que has conegut
Els homes esquitxats amb roba esquitxada
L'espina de plata de la rosa sagnant
Estirat aixafat i trencat sobre la neu verge

cada nit lyrics

Ara crec que ho sé
El que vas intentar dir-me
I com vas patir pel teu seny
I com vas intentar alliberar-los
No escoltaven
Encara no estan escoltant
Potser mai ho faran...