La cançó 'Wet' de Dazey and the Scouts aprofundeix en l'agitació emocional de la soledat i l'anhel d'intimitat. La lletra dibuixa una imatge viva del protagonista sol al seu dormitori, reflexionant sobre una relació passada. La juxtaposició de la humitat física i emocional serveix com a metàfora del desig del protagonista i de les llàgrimes vessades per la connexió perduda. La frase 'Sóc la meva pròpia noia dreta' suggereix l'autosuficiència i la independència, però hi ha un to subjacent de trobar a faltar la companyia i la intimitat física de la persona amb qui van estar alguna vegada.
El cor recurrent posa l'accent en el contrast entre l'estat de plor del protagonista i els seus desitjos sexuals insatisfets. Aquesta disparitat posa de manifest la connexió emocional més profunda que perden, que no es pot substituir només pel plaer físic. La menció d'una 'pistola fumant' podria simbolitzar l'evidència o la raó darrere del final de la relació, que encara persegueix el protagonista. L'exploració crua i sincera de la cançó d'aquests sentiments ressona amb la lluita de seguir endavant mentre encara està lligat als records d'un amant passat.
L'última part de la cançó introdueix una fantasia de ser abraçat per la terra, que es pot interpretar com una metàfora de voler ser consumit per quelcom més gran que un mateix, possiblement per fugir del dolor de la solitud. La línia 'La meva sang es freda, els meus pensaments són plasmàtics' il·lustra encara més el conflicte intern entre aguantar i l'alliberament potencial de deixar anar. La cançó acaba amb una nota de tensió no resolta, amb el protagonista encara atrapat en el cicle de l'enyorança i la saturació emocional, simbolitzat per la tornada 'Et manté mullat, ja saps que em mantés humit, fins que em sequi'.