Soledat, l'única que ve
Quan tots se'n van
L'única amb què puc plorar
Que no em fa ni un retret
Deixa que em desfogue
Soledat, sé que per un temps
Em vaig allunyar de tu
I vaig trencar la promesa per no ser infeliç
I ara estic aquí plorant
Per haver-ho estimat tant
Ves i busca'l on el trobis
I arrebat-ho d'entre la gent
Emporta-te'l de la mà i tanca't a la seva habitació
I puja'l, baixa'l, estima'l, i si el vol despedau-lo
I fes-ho que em senti això que em té a mi aquí sense alè
Solitud solitud solitud
Fes-me un favor jo t'ho prego
Fes que ell senti el que sento
Solitud solitud solitud
Fes-me un favor jo t'ho imploro
I que ell sàpiga que ho adoro
Soledat
Soledat, vestida de nit
O de claredat em dius a l'orella
Que ell no tornarà no em dónes cap consol
Però parles amb la veritat
Sí, estima'l com a cap
Que no vulgui saber més del món
Que no reconegui família
Que no concep sense mi la vida
Que per un petó ell aguanti menyspreus
I que somiï embolicat en desvetllament
Que sigui la seva alegria les teves engrunes
De genolls plorant et doni gràcies
Aleshores, només llavors
Que sàpiga que ho sàpiga
Que és per mi que et té
Que és per mi que et sent
Solitud solitud solitud
Fes-me un favor jo t'ho prego
Fes que ell senti el que sento
Solitud solitud solitud
Fes-me un favor jo t'ho imploro
I que ell sàpiga que ho adoro
Solitud, solitud, solitud