'Wildflower and Barley' de Hozier, amb Allison Russell, és una reflexió commovedora sobre el pas del temps, la naturalesa cíclica de la vida i la recerca d'un propòsit. La cançó juxtaposa la vitalitat de la primavera amb temes de separació i mortalitat. Les imatges recurrents de 'flor silvestre i ordi' simbolitzen el creixement natural i el cicle agrícola, que al seu torn reflecteix la vida i les experiències humanes.
Les lletres oscil·len entre entorns rurals i urbans, suggerint una rellevància universal dels temes tractats. Frases com 'Puc olorar l'estiu en la seva respiració' i 'L'herba plorant per ser escalfada pels cossos' evoquen experiències sensorials que connecten l'oient amb la renovació de la terra. Tanmateix, aquesta renovació es contrasta amb la 'partida i la mort', posant de manifest la naturalesa transitòria de la vida. La menció de 'els curanderos' i 'els excavadors' suggereix una comunitat que treballa cap a la curació i el creixement, però l'admissió del cantant de sentir-se 'tan útil com la brutícia' revela una lluita personal per trobar sentit i propòsit.
L'estructura de la cançó, amb la seva tornada sobre el compromís de 'ser enterrat en accions' i 'enterrat en paraules', suggereix una resolució per ser proactiu, per deixar empremta, ja sigui a través dels fets o del llenguatge. Aquest compromís és un reconeixement de la inevitabilitat de la mort, però també una declaració del desig de contribuir positivament al món. 'Wildflower and Barley' és una peça contemplativa que anima els oients a reflexionar sobre les seves pròpies vides, l'impacte que volen tenir i el llegat que esperen deixar enrere.