La cançó 'Yet' de l'artista the King will come és una sincera petició de paciència i fe davant les lluites personals i el dubte de si mateix. La lletra transmet una conversa amb Déu, on l'orador reconeix les seves imperfeccions i demana que el suport diví no sigui retirat. La repetició de la frase 'no et rendeixis encara' subratlla una sensació d'urgència i vulnerabilitat, ja que l'orador és conscient de les seves mancances però s'està esforçant seriosament per millorar.
La narració de la cançó suggereix un viatge de creixement personal, marcat per contratemps i l'adquisició de 'cicatrius completament noves'. Aquestes cicatrius serveixen com a metàfores dels reptes i dolors recents que encara s'han de curar. L'admissió del ponent de tenir 'fins lluny per recórrer' reflecteix la comprensió que el desenvolupament personal és un procés continu. Les reiterades peticions de Déu per no abandonar-los revelen una por molt arrelada a ser abandonats sols per afrontar les seves proves, posant de manifest la necessitat humana de tranquil·litat i companyonia en moments de dificultat.
Musicalment, la cançó probablement empra un to que coincideix amb la naturalesa introspectiva i suplicant de la lletra. El rei vindrà pot utilitzar una barreja d'estils musicals per evocar el pes emocional del missatge. L'estil de l'artista, ja sigui arrelat en el rock, el pop o un altre gènere, tindria un paper important en la configuració de l'atmosfera de la cançó, afegint capes de significat a les lletres mitjançant l'ús de la melodia, l'harmonia i el ritme. La cançó 'Yet' es presenta com una crida universal a l'esperança i la persistència, recordant als oients que tothom té moments de dubte i que està bé demanar ajuda per creure en la possibilitat d'un futur millor.