Mentre pujo les parets antigues, trobo que veus dels morts xiuxiuegen a les meves orelles i em atrauen al món dels esperits, brillants, malvats,
El cant dels morts, nascut dels versos que va criar la catarsi, les paraules,
Text, com tots enganyen, màrtir assotat,
Ell és qui va creure, va trencar l'aliança, lluny del fill,
Cap a la foscor ha arribat la nostra salvació, rient, plorant els que han de morir,
Vaga per sempre perquè s'estan morint per dins, la creu a dalt, porta la llum,
Encisat, enterrat en una lluita sense sentit, no hi ha 'retribució pels morts', sortida,
Marxa, el meu destí és el món de sota, patiràs en un turment desenfrenat donat a llum el destí,
Sota aquest passatge inhumà que envolten... em van purgar del meu ésser mundà, deixat de banda aquesta pell que menteix,
Cants esgarrifosos d'idealització omplen l'aire amb la veritat de la saviesa, la convocatòria, el testament,
Vaig néixer per tornar a morir